Mi nombre es Khan

El meu nom és Khan és una pel · lícula de l'Índia de 2010 dirigida i escrita per Karan Johar i protagonitzada per Shahrukh Khan i Kajol. Narra la història d'un home musulmà amb síndrome d'Asperger i sobre els atemptats de l'11 de setembre de 2001. És la pel · lícula índia amb les majors recaptacions a l'estranger.

Argument:

A la pel.lícula hi ha dues parts: l'abans i el després dels atemptats de l'11-S.

A la primera part es tracta de Rizwan Khan, síndrome d'Asperger , la seva infància i el repte de poder viure sense la seva mare . Després de la mort d'aquesta , decideix viatjar a San Francisco, on resideix el seu germà . Aquí és on la seva cunyada , professora de psicologia , l'ajudarà a controlar el seu problema dins d'una gran ciutat . Aquí coneix a Mandira, ja que ella trabilla en una perruqueria i Rizwan és un comerciant de productes cosmètics de l'empresa del seu germà . Mandira és mare soltera del seu únic fill , Sam . Rizwan és musulmà i Mandira és hindú , pel que tenen problemes d'índole religiós per casar-se, però tot i així decideixen fer el pas.

A la segona part , arran de l' Atemptat de les Torres Bessones es genera una islamofòbia a tot el país . Això comporta una successió de fets dramàtics , en l'entorn més proper al protagonista , que li fan prendre la decisió d'anar a buscar el president dels Estats Units d'Amèrica per dir-li: "El meu nom és Khan i no sóc un terrorista " 

Los chicos del coro

El 1949, Clément Mathieu, professor de música en atur, comença a treballar com a vigilant en un internat de reeducació de menors. Especialment repressiu, el sistema d'educació del director Rachin amb prou feines aconsegueix mantenir l'autoritat sobre els alumnes difícils. El mateix Mathieu sent una íntima rebel · lia davant els mètodes de Rachin i una barreja de desconcert i compassió pels nois. En els seus esforços per acostar-s'hi, descobreix que la música atrau poderosa-ment l'interès dels alumnes i es lliura a la tasca de familiaritzar-los amb la màgia del cant, alhora que va transformant les seves vides per sempre.

El milagro de Anna Sullivan

Una família contracta Anna Sullivan per educar Helen, una nena sorda i cega. Un trauma infantil, un fosc complex de culpa, per la mort del seu germà, impulsa a la profesora a redimirse mitjançant l'educació de la nena. La incompetència i la negligència dels pares han fet de Helen una nena mimada, incapaç de sotmetre a cap disciplina, i amb la qual cosa tota comunicació sembla impossible. L'adolescent viu aïllada, en un món propi completament diferent al dels altres. No obstant això, Anna Sullivan aconseguirà, amb molta paciència i rigor, trencar aquesta bombolla, aquest aïllament.

La vida es bella

La vida és bella és una pel · lícula de 1997, escrita, dirigida i protagonitzada per Roberto Benigni. Està basada en el llibre Al final vaig derrotar a Hitler, de Rubino Romeo Salmoni, i en l'experiència real del pare de Benigni, que va estar presoner durant tres anys en el camp de concentració de Bergen-Belsen i va aconseguir sobreviure.

Argument: El 1939, a punt d'esclatar la Segona Guerra Mundial, l'extravagant Guido arriba a Arezzo (Toscana) amb la intenció d'obrir una llibreria. Allà coneix a Dora i, tot i que és la promesa del feixista Ferruccio, es casa amb ella i té un fill. En esclatar la guerra, els tres són internats en un camp d'extermini, on Guido farà l'impossible per fer creure al seu fill que la terrible situació que estan patint és tan sols un joc.

Rebelión en las aulas

Un enginyer negre sense feina anomenat Mark Thackeray troba feina com a professor d'un grup d'estudiants conflictius en una escola dels afores de Londres. Però darrere de la ruda i grollera aparença dels seus alumnes, no hi ha mals sentiments. Al principi, Mark intenta guanyar-se la seva confiança utilitzant mètodes tradicionals, però el fracàs és tal que no dubta a buscar noves estratègies educatives.

Els drets dels infants

- Entre els Drets de la infància destaquen els següents:

A la vida.

Al descans, l'esplai, el joc i les activitats recreatives.

A la llibertat d'expressió i a compartir els seus punts de vista amb altres.

A un nom i una nacionalitat.

A una família.

A la protecció durant els conflictes armats.

A la llibertat de pensament, consciència i religió.

A la protecció contra el descuit o tracte negligent.

A la protecció contra el treball infantil i contra l'explotació econòmica en general.

A la informació adequada.

A participar plenament en la vida cultural i artística.

Al més alt nivell possible de salut.

A l'educació.

A un nivell de vida adequat al seu desenvolupament, particularment pel que fa a la nutrició, el vestit i l'habitatge.

Cançó " Yo tengo derecho a jugar"

yo tengo derecho a jugar, tengo derecho a reír, tengo derecho a cantar, en cada lugar donde viva mi juego es mi vida y mi libertad.

yo tengo derecho a estudiar, tengo derecho a saber y aprender á respetar, en cadas rincon de mi escuela, encuentro ternura, amor y amistad,

jugando llego hasta el cielo, jugando puedo crear, un mundo de caramelo y un sol tan hermoso como el de verdad.

yo tengo derecho a escuchar, cuando un amigo me cuenta que triste está hoy, porque ha perdido su risa, la tiene la gente que ya olvidó,

que tiene derecho a jugar, tiene derecho a reír, tiene derecho a cantar, en cada lugar donde viva, la vida es el juego de la libertad,

jugando llego hasta el cielo, jugando puedo crear, un mundo de caramelo y un sol tan hermoso como el de verdad.

jugando llego hasta el cielo, jugando puedo crear, un mundo de caramelo y un sol tan hermoso como el de verdad.

Cançó "Los derechos humanos"

Azul, verde o rojo 
no importa el color 
ni el idioma, raza o religión. 

Da igual de donde vienes, 
da igual a donde vas. 

Si vives en el campo 
o en la gran ciudad 

Nacemos libres 
nacemos iguales 
tenemos derechos, 
universales. 

Nacemos libres 
nacemos iguales 
los mismos derechos, 
somos responsables. 

Derecho a la escuela, 
a la educación. 

Derecho a la salud, 
a la protección. 

Derecho a opinar 
y a participar, 
unos y otros 
con libertad 

Nacemos libres 
nacemos iguales 
tenemos derechos, 
universales.

Francesco Tonucci

Francesco Tonucci nació el año 1941 en Fano, el también era conocido como "Frato". Fue un pensador, psicopedagogo y dibujante italiano. Realizó estudios de pedagogía en la Universidad Católica del Sagrado Corazón de Milán. A los 28 años recibió una distinción en ese campo. Francesco trabajó como maestro y más tarde se convirtió en investigador en el Instituto Psicológico del Consejo Nacional de Investigación, del que más tarde presidió el Departamento de Psicopedagogía, que lleva adelante el programa de educación ambiental. El objetivo de ese programa era crear una base de datos "para y por los niños". Sus investigaciones se centraban en el desarrollo cognitivo de los niños, su pensamiento, su comportamiento y la relación entre la cognición de los niños y la metodología educacional.

En 1991 llevó a cabo en su pueblo el proyecto llamado “La Ciudad de los Niños”, el cual consistía en hacer una ciudad y lo más importante es que tenía como referencia los niños. El proyecto tuvo éxito y se extendió a distintos lugares del mundo.

En ese mismo año también fue nombrado presidente del “Comité Italiano de Televisión y Menores”, que pretende la protección de los niños. También fue colaborador de la Ciudad de la Ciencia de Nápoles para “El taller de los pequeños” y colaborador científico del proyecto “El museo de los niños”, de Roma. Francesco fue nombrado profesor honoris causa de la Facultad de Ciencias de la Educación de la Pontificia Universidad Católica de Lima (Perú).

Francesco Tonnuci izo aportaciones en el ámbito científico, didáctico y como pedagogo.

El club de los poetas muertos

El club de los poetas muertos és una pel·lícula estadounidense de 1989 dirigida per Peter Weir

La pel·licula relata un elitista i estricte col·legi privat de Nova Anglaterra, on un grup d'alumnes descobrirà la poesia, el significat del "carpe diem" -aprofitar el moment- i la importància vital de lluitar per aconseguir els somnis, gràcies a un excèntric professor que desperta les seves ments per mitjà de mètodes poc convencionals.

L'Enfant sauvage

L'infant salvatge (L'Enfant sauvage) és una pel·lícula dirigida per François Truffaut el 1970.

La història de la pel·lícula transcorre l’any 1800 a França i es basa en la vida del nen-llop, Víctor von Aveyron. Un noi despullat de 12 anys que va ser trobat a un bosc del districte rural d’Aveyron, al sud de França. El nen, és comportava com un animal salvatge i era incapaç de parlar o comprendre res, semblava que havia crescut en solitari al bosc, aïllat de civilització.

Joc dels Psicòlegs

Nom:

Joc dels Picòlegs

Edat:

A partir 6 o 7 anys

Material:

No es necessita material

Finalitat:

Treballar l’ estratègia i  la memòria 

Descripció:

Tres alumnes sortiran fora de la classe, mentre que la resta estarà explicant com consisteix el joc. Estaran en cercle i hauran de respondre a les preguntes que els seus companys que van sortir fora de la classe els fan i han de respondre amb un si o un no. Però com si fossin el company de la dreta, és a dir, si el company de la dreta té un collaret ha de dir "si" encara que el que respon tingui collaret o no tingui, i si s'equivoquen en respondre hauran de dir "psicòleg" i tots es canviaran de lloc. Les tres persones que pregunten han d'endevinar que passa.

Joc de la capsa màguica

Nom:

Joc de la capsa màgica

               

Edat:

A partir dels 3 anys

Material:

No es necessita material

Finalitat:

Perdre la vergonya, la psicomotricitat

Descripció:

Per jugar al joc de la capsa màgica els nens han d'estar asseguts en rotllana i una altra persona al mig, que serà la que dirigeixi el joc. Els nens hauran d'amagar el cap entre les seves cames, esperant que la persona digui l'animal que han de fer. En el moment que la persona ho diu ells han d'imitar rapidament aquell animal.

Joc del túnel del rentat

Nom:

Joc del tùnel del rentat

               

Edat:

A partir dels 3 anys

Material:

No es necessita material

Finalitat:

Perdre la vergonya i observar la psicomotricitat

Descripció:

Per jugar aquest joc s'han de fer dues fileres, una davant de l’altre i cada persona tindrà una funció, és a dir, una persona serà la que li tiri l’aigua, l’altre el tindrà que ensabonar, etc. Una persona ha de fer de cotxe, moto o el vehicle que vulgui i tindrà que passar pel mig de les persones.

Joc dels noms i les qualitats

Nom:

Noms i qualitats

Edat:

A partir de 6 anys

Material:

Classe i algun objecte per passar-se

Finalitat:

Conèixer els teus companys i recordar els seus noms

Descripció:

Fem una rotllana amb tota la classe i li donem un objecte a algun dels nens. El joc consisteix en passar-se l'objecte dient el nom del company a qui li passes i una qualitat que te, la qualitat a de comença per la mateixa inicial que el seu nom.

Joc del petó

Nom: 

Joc del petó

Edat:

A partir de 6 anys

Material: 

classe.

Finalitat:

En aquest joc és practiquen les lletres i els números.  Encara que també, es pot utilitzar per estimular la reacció dels nens i la seva atenció.

Descripció: 

És col·loca a tota la classe en una rotllana i un nen es quedara al mig. A cada nen se li assignara un número o una lletra. El nen del mig es l'encarregat de cridar el número i la lletra que vulgui. El que te assignat una lletra haurà de corre per donar-li un petó a la persona que hi ha al mig i el que té el número haurà de fer lo possible perque l’alte no li fagi el peto. Si la lletra es atrapada abans de donar el petó passara a ser la persona del mig o si el número no atrapa a la lletra serà la persona que passa al mig.

Joc de les sabates

Nom:

Joc de les sabates

Edat:

A partir dels 5 - 6 anys

Material:

Classe i les sabates dels nens

Finalitat:

És una forma divertida de controlar la psicomotricitat

Descripció:

Col·loquem a tota la classe en rotllana. Tots s'hauran de treure una sabata i l'hauran de anar passant al company del costat. El professor serà l'encarregat de dir la velocitat i la direcció en que es passen les sabates. El professor i els nens aniran cantant una cançó que marcarà el ritme en que s'han de passar les sabates. En el moment que acabi la cançó, aquell que no tingui sabata serà eliminat.

Joc de la pilota amagada

Nom:

Pilota amagada

Edat:

A partir de 4 anys

Material:

Classe i una pilota 

Finalitat:

Controlar l'atenció dels nens i treballar en equip.

Descripció:

Fem una rotllana amb tots els nens i nenes, menys un. Aquell nen anirà al mig i haurà de trobar qui te la pilota. La resta de companys s'han de asseure molt junts i hauran de passar-se la pilota sense que el del mig ho vegi. En el moment que el del mig veu a algú amb la pilota, aquella persona passa a ser la del mig i aixi continuament.

Joc de la mosca

Nom: 

Joc de la mosca

Edat:

A partir de 3 anys

Material:

Grup classe

Finalitat:

Controlar l'audició l l'atenció dels nens.

Descripció:

La mà del profesor o d’un nen representa una mosca, aquesta mosca anirà volant de la forma que ella vulgui . Els nens hauran de decidir una vocal; quan la mosca es amunt hauran de cridar aquella vocal i quan sigui abaix hauran de dir la vocal en veu més fluixa. El joc s’acaba quan el nen o el professor dona un cop a la taula i això vol dir que la mosca a mort. 

Joc de la màquina d'escriure

Nom: 

Màquina d'escriure

Edat:

 A partir de 4 anys

Material: 

Vídeo de la Màquina d'escriure.

Finalitat: 

La finalitat és entretenir i distreure els nens. Una cosa molt important d’aquest joc és que treballem la psicomotricitat i l'oïda del nen.

Descripció: 

Tenim fer una rotllana, de manera que els nens han de estar un darrera a l'altre i sempre han de poder tocar la espatlla de la persona que tenen al seu davant.

Joc de la cadira

Nom:

Joc de la cadira.

Edat:

A partir dels 5 anys

Material:

Classe i cadires.

Finalitat:

Aconseguir que els nens agafin més confiança amb els seus companys d’una forma divertida.

Descripció:

Consisteix en fer una rotllana de catires i els nens han de caminar al voltant de las catires, fins que el professor diu “ja” .Llavors han de córrer per poder-se asseure en una cadira i el nen que es queda sense s'ha de asseure damunt d'un altre company. 

Joc de la bomba

Nom:

Joc de la bomba

Edat:

A partir de 3 anys

Material:

Classe, objecte per passar 

Finalitat:

Una manera lúdica per compartir, controlar la psicomotricitat i la agilitat del nen.

Descripció:

És fa una rotllana amb tots els nens i, un d'ells tindrà algun objecte que haurà de anar passant als seus companys. El professor cantara alguna cançó i quan pari de cantar aquell que tingui l'objecta serà eliminat. Llavors l’alumne que ha sigut eliminat,sera ell qui tindrà que cantar.

Cançó "Napoleó"

La gràcia d’aquesta cançó és que quan acabes de cantarla, a la següent vegada no podràs dir la ultima paraula i així contínuament. Al final no podràs cantar la primera estrofa i hauràs de seguir el ritme d’una altra manera.

Napoleó tenia 100 soldats (x3)

marcant el mateix pas

oli oli oli oli xup (x3)

oli oli xupa xup

Cançó " 3 i 3 i 3 fan 9"

Una forma molt divertida de fer matemàtiques :) !

3 i 3 i 3 fan 9

9 i 3 fan 12

3 i 3 i 3 fan 9

9 i 3 fan 12 (x2)

12 i 13, 25

ai ves qui ho diria

12 i 13, 25

ai ves qui ho diria (x2)

Cançó " Pican Pican las gotitas"

La cançó "Pican pican las gotitas" és genial per fer-la amb els nens un dia de pluja a la classe, ja que no podem sortir. 

Pican pican las gotitas

sobre mi tejado

y dibujan caminitos

de color plateado

Cuando llueve y hace frío

me pongo el abrigo

la bufanda, el gorrito

y ya no paso frío

Pican pican las gotitas

sobre mi tejado

y dibujan caminitos

de color plateado

Cançó "El baile del King Kong"

Es el baile del King kong, king kon, king kong

Que lo bailan to los monos, king kong king kong

En la selva tropical

Un pasito pa adelante oee

Un pasita pa tras oee

Un pasito pa dentro oee!

Cançó " Ho fa molt bé"

La següent cançó els nens la canten quan un company o companya fan una cosa que esta bé!

Esta molt bé, esta molt bé, esta molt bé

(apludim)

Esta molt bé, esta molt bé, esta molt bé

(apludim)

Esta molt bé, esta molt bé, esta molt bé

(apludim)

En aquesta idea participo jo també!

Chu-Chu!

Cançó "Yo me llamo Carolina"

Aquesta cançó és molt divertida i és molt fàcil d'aprendre el ball. I el que realment importa és que els nens s'ho passin genial.

Yo me llamo Carolina

Pitas, pitas, pitas, pitas, pitas, pitas

Soy una muñeca de cristal

Yo me llamo la Pepona

Pitas, pitas, pitas, pitas, pitas, pitas

Soy una muñeca de cartón

Yo me tomo el té con pastas

Pitas, pitas, pitas, pitas, pitas, pitas

Soy una muñeca de cristal

Yo me como el pan con chorizo

Pitas, pitas, pitas, pitas, pitas, pitas

Soy una muñeca de cartón

Yo me pongo las braguitas

Pitas, pitas, pitas, pitas, pitas, pitas

Soy una muñeca de cristal

Yo me pongo los calzones

Pitas, pitas, pitas , pitas, pitas , pitas

Soy una muñeca de cartón

Cançó "La lluna, la pruna"

La Lluna, la pruna,

vestida de dol;

son pare la crida,

sa mare la vol.

Cançó "L'elefant"

Mireu allà dalt
en els estels que hi ha:
és un gros animal
que en bicicleta va.

És un elefant
i doncs que us pensàveu!
Té una cua al darrera
i una trompa al davant

Cançó " La dança del amics"

Aquesta és una cançó molt bonica perquè els nens la cantin amb els seus amics :)

Un amic a la mà dreta,

el saludo amb la mà esquerra,

junts ens belluguem i li faig dos petons al nas.

 Caminem, les mans enllaçades,

caminem, i el cul remenem.

 Una volta cap aquí,

i una volta cap allà,

l'abraço ben fort per tornar a començar.